Mentre la ciutadania ha viscut amb angoixa, aquest estiu, els rebrots de la pandèmia no gaire lluny de les nostres fronteres, i comprova dia a dia que, dissortadament, l’economia no revifa, molts dels polítics de casa nostra continuen còmodament instal·lats en la inoperància i han fet de
Hem estat dos mesos i mig tancats a casa, tenim l’economia panxa enlaire per molt que el ministeri de Finances ho vulgui amagar i moltes famílies continuen angoixades. I anem seguint, aquí caic i allí m’aixeco, en l’àmbit sanitari.
El llarg confinament que vam patir els mesos de març, abril i maig, la posterior sortida al carrer i la lenta i difícil represa de l’activitat econòmica han deixat a la vista les contradiccions estructurals del nostre petit país. Hem viscut mesos horribles. L’hospital col·lapsat, malalts a dojo
L’escenari polític andorrà deu estar esgotant la capacitat de sorpresa de la ciutadania. Penso que no té precedents l’espectacle d’uns polítics disposats a sacrificar-ho tot sobre l’altar dels seus interessos partidaris, i sovint purament personals, de conservació de la cadira al Consell